Del 7 a l’11 d’abril, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) proposa als ciutadans i a les institucions, organitzacions i organismes governamentals, preparar esdeveniments per celebrar el Dia Mundial de la Salut 2010. Aquest any el tema elegit és: Urbanització i salut que, amb el lema 1.000 ciutats, 1.000 vides, respon a la voluntat de reconèixer els efectes de la urbanització, tant en la salut col·lectiva com en la de cadascun de nosaltres.
Pràcticament, tot el creixement demogràfic dels propers 30 anys tindrà lloc en zones urbanes, moltes d’elles en països on els governs no són capaços de construir, al mateix ritme, les infraestructures bàsiques. En les zones urbanes, les desigualtats i les inequitats és on es presenten d’una manera més extrema. Els trastorns crònics, algunes malalties transmissibles o hàbits i comportaments poc saludables són els problemes de salut més freqüents en la població més desfavorida o vulnerable de les ciutats; tanmateix, els determinants socials de la salut queden fora de l’àmbit estrictament sanitari. La planificació urbana pot fomentar els comportaments saludables i la seguretat, la millora de les condicions de vida pot contribuir a reduir els riscos per a la salut i la construcció de ciutats globals accessibles i adaptades beneficiarà els ciutadans.L’objectiu del Dia Mundial de la Salut és assolir el compromís compartit de situar la salut en el centre de la política urbana i, més concretament, aconseguir:
Augmentar la conscienciació sobre els problemes de salut relacionats amb la urbanització i abordar-los mitjançant la planificació urbana i l’acció intersectorial.
Promoure mesures entorn als riscos per a la salut associats a la urbanització, amb aspectes ambientals (l’aigua, l’aire, el sanejament o les escombraries), amb hàbits poc saludables (consum de tabac, inactivitat física, consum de drogues i alcohol, mala alimentació...), amb malalties transmissibles (VIH/sida, tuberculosi...) i amb la seguretat ciutadana i la violència.
Demostrar la necessitat d’actuació dels governs locals per millorar la salut en el medi urbà i augmentar la qualitat de vida dels ciutadans.
Les intervencions per a la salut en els entorns urbans fràgils: el Programa salut als barrisAvançant-se al lema d’aquest any de l’OMS, el Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010 incorpora a l’eix del compromís intersectorial de la salut la proposta estratègica de Les intervencions per a la salut en els entorns urbans fràgils. El Parlament de Catalunya va aprovar l’any 2004 la Llei de barris, amb què el Govern pretén la rehabilitació integral d’entorns urbans fràgils per evitar-ne la degradació urbanística i millorar les condicions de vida dels seus habitants. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques n’és l’impulsor, a través d’intervencions urbanístiques, que es complementen amb altres actuacions de caire econòmic i social desenvolupades per programes específics dels departaments de Medi Ambient i Habitatge, Salut, Treball i Acció Social i Ciutadania. A més d’aquesta acció intersectorial des dels diferents departaments, la participació dels ajuntaments i dels residents en aquests barris atorga a aquesta mena d’intervenció el valor de la participació i la governabilitat. Arran de les sis convocatòries públiques, 117 barris de ciutats catalanes ja es beneficien de projectes de regeneració integral.El Programa salut als barris materialitza la prioritat del Departament de Salut d’actuar en els territoris beneficiats per la Llei de barris (2/2004). Els seus objectius són: 1) introduir la salut com un dels principals elements per a la millora de les condicions de vida i benestar de les persones del barri, i 2) reduir les desigualtats socials en salut de la població d’aquests barris, respecte a la salut de la població catalana, mitjançant l’acció local i promovent la creació de xarxes i generant oportunitats per a la cohesió social, especialment en els col·lectius de població més vulnerables. En 48 barris de Catalunya ja s’ha iniciat aquest procés i en més de 23 hi ha actuacions que estan en marxa.La importància de la planificació urbana saludable per a promoure l’activitat física: el PAASL’activitat física és una eina de promoció de la salut i de prevenció i control de les malalties. Nombrosos estudis han demostrat que practicar com a mínim, 30 minuts d’activitat moderada, 5 cops per setmana, redueix a la meitat el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2 i obesitat. Això també millora l’estrès, l’ansietat, la depressió i el sentiment de solitud. Aquesta activitat física pot acumular-se al llarg del dia, permetent integrar-se en la rutina diària. Per facilitar la inclusió d’aquestes activitats a la vida diària és fonamental un entorn saludable que possibiliti caminar, pujar les escales, anar en bicicleta o gaudir d’un bon transport públic entre d’altres.Cal recordar que per fer moltes activitats que milloren la salut per mitjà de l’activitat física com: caminar, anar en bicicleta, passejar, etc. no calen instal·lacions específiques i, per tant, es poden practicar de manera gratuïta a la ciutat, als parcs i jardins, en vies verdes, a la muntanya, etc.Per tal de promoure la salut per mitjà de l’activitat física, el Departament de Salut ha posat en marxa el Pla integral de promoció de l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS), que consisteix en la implementació d’accions dins els àmbits educatiu, comunitari, sanitari i laboral. Aquest Pla es basa en l’evidència que els abordatges multidisciplinaris, multifactorials i integrals són els més efectius per canviar els hàbits i els estils de vida. El PAAS té la voluntat de basar-se en la universalitat, promovent l’equitat en el territori i en els col·lectius desfavorits, amb l’aprofitament dels recursos ja existents, i treballant per capacitar els professionals i els pacients.El PAAS va ser elaborat per un grup d’experts, coordinat des de la Direcció General de Salut Pública i assessorat pels professors Carles Vallbona i Lluís Serra, a finals del 2004. Des de la seva posada en marxa, a començaments de 2005, ha portat a terme més de 50 accions en els àmbits educatiu, comunitari, sanitari i laboral, amb la participació d’altres departaments de la Generalitat, ajuntaments i ens locals, fundacions, centres universitaris i de recerca, la indústria, i altres institucions i recursos de la comunitat.Dintre de les activitats destinades específicament a promoure la pràctica de l’activitat física, que inclouen la promoció d’entorns saludables, destaquen les següents:
Pla de prescripció de l’activitat física, l’esport i la salut (PAFES), en col·laboració amb la Secretària General d’Esports. En el marc d’aquest Pla, s’han dissenyat -conjuntament amb els municipis- més de 236 rutes saludables, disponibles a www.pafes.cat.
Projecte escales de promoció d’ús de les escales en edificis. Pujar les escales és una manera senzilla d'augmentar l'activitat física quotidiana que no requereix equipaments especials i que no suposa una inversió de temps ni de diners addicionals. La col·locació de rètols per promoure l'ús de les escales en els punts de decisió s'ha demostrat internacionalment com una intervenció efectiva per augmentar el nivell d'activitat física en l'entorn laboral. Un estudi realitzat al metro de Barcelona, mitjançant un acord de col·laboració amb la Universitat de Vic, va mostrar que els nivells d’utilització de les escales eren molt baixos, però que augmentaven quasi en un 50% si es posaven rètols als punt de decisió. Després d’aquesta experiència, el Departament de Salut va iniciar un projecte per promoure l'ús de les escales, en lloc dels ascensors i les escales mecàniques, en els centres sanitaris i de l’Administració pública catalana.
Altres activitats de promoció de l’activitat física que compten amb el suport PAAS són: Biciescola, l’edició del calendari de caminades de Catalunya i nombroses activitats comunitàries, escolars i d’àmbit municipal i local.
El suport als municipis catalans de la Xarxa Espanyola de Ciutats SaludablesEl Departament de Salut dóna suport i col·labora amb els municipis catalans de la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables, de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Una de les línies de treball fonamental d’aquesta xarxa, de caire internacional, és la planificació urbana saludable.
Pràcticament, tot el creixement demogràfic dels propers 30 anys tindrà lloc en zones urbanes, moltes d’elles en països on els governs no són capaços de construir, al mateix ritme, les infraestructures bàsiques. En les zones urbanes, les desigualtats i les inequitats és on es presenten d’una manera més extrema. Els trastorns crònics, algunes malalties transmissibles o hàbits i comportaments poc saludables són els problemes de salut més freqüents en la població més desfavorida o vulnerable de les ciutats; tanmateix, els determinants socials de la salut queden fora de l’àmbit estrictament sanitari. La planificació urbana pot fomentar els comportaments saludables i la seguretat, la millora de les condicions de vida pot contribuir a reduir els riscos per a la salut i la construcció de ciutats globals accessibles i adaptades beneficiarà els ciutadans.L’objectiu del Dia Mundial de la Salut és assolir el compromís compartit de situar la salut en el centre de la política urbana i, més concretament, aconseguir:
Augmentar la conscienciació sobre els problemes de salut relacionats amb la urbanització i abordar-los mitjançant la planificació urbana i l’acció intersectorial.
Promoure mesures entorn als riscos per a la salut associats a la urbanització, amb aspectes ambientals (l’aigua, l’aire, el sanejament o les escombraries), amb hàbits poc saludables (consum de tabac, inactivitat física, consum de drogues i alcohol, mala alimentació...), amb malalties transmissibles (VIH/sida, tuberculosi...) i amb la seguretat ciutadana i la violència.
Demostrar la necessitat d’actuació dels governs locals per millorar la salut en el medi urbà i augmentar la qualitat de vida dels ciutadans.
Les intervencions per a la salut en els entorns urbans fràgils: el Programa salut als barrisAvançant-se al lema d’aquest any de l’OMS, el Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010 incorpora a l’eix del compromís intersectorial de la salut la proposta estratègica de Les intervencions per a la salut en els entorns urbans fràgils. El Parlament de Catalunya va aprovar l’any 2004 la Llei de barris, amb què el Govern pretén la rehabilitació integral d’entorns urbans fràgils per evitar-ne la degradació urbanística i millorar les condicions de vida dels seus habitants. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques n’és l’impulsor, a través d’intervencions urbanístiques, que es complementen amb altres actuacions de caire econòmic i social desenvolupades per programes específics dels departaments de Medi Ambient i Habitatge, Salut, Treball i Acció Social i Ciutadania. A més d’aquesta acció intersectorial des dels diferents departaments, la participació dels ajuntaments i dels residents en aquests barris atorga a aquesta mena d’intervenció el valor de la participació i la governabilitat. Arran de les sis convocatòries públiques, 117 barris de ciutats catalanes ja es beneficien de projectes de regeneració integral.El Programa salut als barris materialitza la prioritat del Departament de Salut d’actuar en els territoris beneficiats per la Llei de barris (2/2004). Els seus objectius són: 1) introduir la salut com un dels principals elements per a la millora de les condicions de vida i benestar de les persones del barri, i 2) reduir les desigualtats socials en salut de la població d’aquests barris, respecte a la salut de la població catalana, mitjançant l’acció local i promovent la creació de xarxes i generant oportunitats per a la cohesió social, especialment en els col·lectius de població més vulnerables. En 48 barris de Catalunya ja s’ha iniciat aquest procés i en més de 23 hi ha actuacions que estan en marxa.La importància de la planificació urbana saludable per a promoure l’activitat física: el PAASL’activitat física és una eina de promoció de la salut i de prevenció i control de les malalties. Nombrosos estudis han demostrat que practicar com a mínim, 30 minuts d’activitat moderada, 5 cops per setmana, redueix a la meitat el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2 i obesitat. Això també millora l’estrès, l’ansietat, la depressió i el sentiment de solitud. Aquesta activitat física pot acumular-se al llarg del dia, permetent integrar-se en la rutina diària. Per facilitar la inclusió d’aquestes activitats a la vida diària és fonamental un entorn saludable que possibiliti caminar, pujar les escales, anar en bicicleta o gaudir d’un bon transport públic entre d’altres.Cal recordar que per fer moltes activitats que milloren la salut per mitjà de l’activitat física com: caminar, anar en bicicleta, passejar, etc. no calen instal·lacions específiques i, per tant, es poden practicar de manera gratuïta a la ciutat, als parcs i jardins, en vies verdes, a la muntanya, etc.Per tal de promoure la salut per mitjà de l’activitat física, el Departament de Salut ha posat en marxa el Pla integral de promoció de l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS), que consisteix en la implementació d’accions dins els àmbits educatiu, comunitari, sanitari i laboral. Aquest Pla es basa en l’evidència que els abordatges multidisciplinaris, multifactorials i integrals són els més efectius per canviar els hàbits i els estils de vida. El PAAS té la voluntat de basar-se en la universalitat, promovent l’equitat en el territori i en els col·lectius desfavorits, amb l’aprofitament dels recursos ja existents, i treballant per capacitar els professionals i els pacients.El PAAS va ser elaborat per un grup d’experts, coordinat des de la Direcció General de Salut Pública i assessorat pels professors Carles Vallbona i Lluís Serra, a finals del 2004. Des de la seva posada en marxa, a començaments de 2005, ha portat a terme més de 50 accions en els àmbits educatiu, comunitari, sanitari i laboral, amb la participació d’altres departaments de la Generalitat, ajuntaments i ens locals, fundacions, centres universitaris i de recerca, la indústria, i altres institucions i recursos de la comunitat.Dintre de les activitats destinades específicament a promoure la pràctica de l’activitat física, que inclouen la promoció d’entorns saludables, destaquen les següents:
Pla de prescripció de l’activitat física, l’esport i la salut (PAFES), en col·laboració amb la Secretària General d’Esports. En el marc d’aquest Pla, s’han dissenyat -conjuntament amb els municipis- més de 236 rutes saludables, disponibles a www.pafes.cat.
Projecte escales de promoció d’ús de les escales en edificis. Pujar les escales és una manera senzilla d'augmentar l'activitat física quotidiana que no requereix equipaments especials i que no suposa una inversió de temps ni de diners addicionals. La col·locació de rètols per promoure l'ús de les escales en els punts de decisió s'ha demostrat internacionalment com una intervenció efectiva per augmentar el nivell d'activitat física en l'entorn laboral. Un estudi realitzat al metro de Barcelona, mitjançant un acord de col·laboració amb la Universitat de Vic, va mostrar que els nivells d’utilització de les escales eren molt baixos, però que augmentaven quasi en un 50% si es posaven rètols als punt de decisió. Després d’aquesta experiència, el Departament de Salut va iniciar un projecte per promoure l'ús de les escales, en lloc dels ascensors i les escales mecàniques, en els centres sanitaris i de l’Administració pública catalana.
Altres activitats de promoció de l’activitat física que compten amb el suport PAAS són: Biciescola, l’edició del calendari de caminades de Catalunya i nombroses activitats comunitàries, escolars i d’àmbit municipal i local.
El suport als municipis catalans de la Xarxa Espanyola de Ciutats SaludablesEl Departament de Salut dóna suport i col·labora amb els municipis catalans de la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables, de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Una de les línies de treball fonamental d’aquesta xarxa, de caire internacional, és la planificació urbana saludable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada